Ransomware: un repàs per aquest concepte cada vegada més conegut

El terme ransomware és una paraula que prové de l’anglès i que ve a significar: “ransom” (rescat), i “ware” (programari). Per tant, si unim els dos termes vindria a ser una varietat de programa informàtic maliciós que té la missió de restringir l’accés a algunes parts o arxius que es troben en el sistema infectat, i pel qual els seus responsables demanen un rescat econòmic a canvi d’eliminar aquesta restricció.

Algunes varietats d’aquest programa s’encarreguen de xifrar els arxius que componen el sistema operatiu, inutilitzant per complet el dispositiu i coaccionant a l’usuari perquè pagui un rescat per recuperar la informació, ja que la clau que demana només la coneix el creador del ransomware. Un dels mes coneguts es el CryptoLocker.

Alguns exemples de llocs en els quals apareix, són: correus electrònics, pàgines de dubtós origen i actualitzacions, entre moltes altres.

A dia d’avui, un 41% dels negocis a Espanya han estat infectats, i el que sorprèn és que la meitat han accedit a abonar el corresponent rescat, la quantia mitjana econòmica ve a rondar els cinc-cents euros. Si bé és cert que només el 36% va aconseguir recuperar completament tota la informació.

L’empresa Trend Micro ha elaborat un estudi del qual es desprèn que el 40% de les empreses al Regne Unit, Alemanya, França i Espanya s’han vist afectades pel ransoware; i també va demostrar que l’abonament de la quota no garanteix la recuperació total de la informació, tal com havia succeït a Espanya. Dels negocis infectats, un 70% van denunciar i van demanar ajudes a les autoritats policials, però tan sols un 25% va aconseguir solucionar el problema utilitzant aquest recurs. Per fer-te una idea de la complexitat del problema, la mitjana per solucionar aquest inconvenient tan indesitjat és d’aproximadament unes 20 hores.

Els experts en la matèria que han realitzat aquest estudi han comentat que la principal acció a realitzar és fer còpies de seguretat i reforçar les mateixes amb antelació, en comptes d’haver de pagar un rescat, que a sobre no garanteix tornar a l’estat d’abans de patir l’atac. Això sí, un cop que pateixen la infecció, el 84% de les empreses aleshores si prenen mesures preventives per evitar tornar a ser víctimes.

Podem afirmar doncs que totes les empreses que tinguin presència a la xarxa, haurien d’invertir en prevenció, que després haver de posar remei a un mal, que de vegades és irreversible.